NOMS: Amarant muricat. Blet roig.
Herba pudenta. Castellà : Bledo, hierba meona. Francès: Amarante. Italià: Amaranto
muricato. Anglès: Rough-fruited
Amaranth. Alemany: Stacheliger
Fuchsschwanz.
 |
| Flors en epicastre terminal |
SINÒNIMS: Euxolus muricatus Moq. in DC.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
(Introduïda, originària d’Amèrica del Sud)
HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal. Marges de camins, herbassars
nitròfils, sobre sòls bàsics o àcids. Fins els 700 metres d’altitud
 |
| Tiges molt ramificades |
FORMA
VITAL: Camèfit:
tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba perenne que creix aplicada al sòl, amb tiges blanquinoses ascendents
o prostrades molt ramificades, que poden arribar al mig metre.
 |
| Fulles llargament lanceolades |
Fulles alternes, peciolades, de limbe lanceolat o linear, enter i glabre
 |
| Flors unisexuals pentàmeres o tetràmeres |
Flors en epicastre terminal. Flors pentàmeres o tetràmeres, unisexuals; les
femenines amb cinc tèpals iguals, oblongs, ovari súper amb estil acabat en tres
estigmes; les masculines amb cinc tèpals i 3-5 estams. Floreix de juny fins
l’octubre
 |
| Fruit en aqueni indehiscent molt rugós (muricat) |
Fruit en aqueni indehiscent molt rugós a la maturitat amb llavors lenticulars
o el·líptiques negres
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Als EUA, en camps de soja transgènica,
l'amarant s'hi ha encreuat genèticament i molts agricultors han hagut
d'abandonar els camps en no poder combatre'l. Una petita victòria de la natura
contra Monsanto.
USOS I
PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, al seu
lloc d’origen, com diürètica i depurativa i, en us extern, en cataplasmes
contra tumors de la pell i callositats.
 |
| Glomèruls de flors femenines i masculines |
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El genèric Amaranthus ve del grec “amarántos, -ton” que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i
"μαραίνω maráino" marcit).
Dioscòrides ja va emprar aquest nom per referir-se a una espècie del gènere Helichrysum.
L’epítet específic muricatus deriva de "múrex-múricis"
el mol·lusc del qual s’extreia el tint anomenat porpra, amb la closca amb
nombroses puntes espinoses, pel fruit amb rugositats curtes i
agudes.
La majoria d'espècies del gènere Amaranthus
poden ser feblement tòxiques per al bestiar, si les mengen de manera contínua i
en quantitats grans, a causa de la presència d'àcid oxàlic a la planta.
Amaranthus muricatus va ser descrita per (Moq.) Hieron. i publicada en Boletín de la Academia
Nacional de Ciencias, Córdoba, Argentina (2): 421. 1882.
Família Amaranthaceae
